La història del soldadet de plom és una història trista però molt bonica, plena d'aventures, d'un soldadet de joguina. A casa l'expliquem moooltes vegades i a mi m'encanta perquè explica com l'amor sobreviu fins més enllà del final.
A la ciutat d'Amsterdam hi havia un nen que tenia una col.leció de vint-i-cinc soldadets de plom, tots exactament igual. Tots menys un, que tenia una cama ferida. Aquest nen, que tenia moltes joguines, cada dia jugava amb totes ja que encara era petit per anar a l'escola. Feia formar els soldats davant d'un castell de cartró, on a la porta hi havia una ballarina preciosa que ballava de puntetes sobre un peu. També hi havia un ninot de peluix una mica malcarat que era el que ho vigilava tot i posava ordre. El soldadet cada dia es mirava a la ballarina i la ballarina el mirava a ell i pensaven que estaven fets l'un per l'altre. Cada nit, quan el nen dormia i totes les joguines feien la seva pensava que se li podia apropar però el ninot pelut li feia una mala mirada i el deixava sense esma per fer res. Li tenia por.
Un dia el nen estava jugant amb el soldadet a l'àmpit de la finestra i va caure al carrer, on plovia a bots i barrals. Quan va parar de ploure, uns nens el van trobar i van començar a jugar amb ell, li van fer un vaixell de paper i el van empènyer molt fort fins que va caure a una clavaguera que va anar a parar a un famós canal. Tot i la por que tenia, el soldadet rumiava i rumiava que podia fer per sortir d'allà i tornar a veure a la ballarina. Un remolí va anar omplint d'aigua el vaixell i cada cop s'enfonsava més, però el soldadet només tenia una cosa al cap, ja us imagineu quina.
Quan ja es pensava que acabaria els seus dies al fons del canal va aparèixer una mama peix que se´l va empassar. El peix va nedar fins el mar on un pescador el va pescar i el va vendre immediatament a una senyora, de lo gran que era. Aquesta senyora, al arribar a casa, el va netejar per cuinar-lo. I quina alegria que va tenir el soldadet ja que aquesta senyora era la cuinera de la casa del nen. Havia tornat a casa!! el soldadet i la ballarina es sentien immensament feliços. Ella havia patit molt per ell durant tot aquell temps. I ara que tornaven a estar junts es buscaven i miraven amb tendresa.
Però qui havia de dir que el nen no estaria gents content de tornar a tenir el soldadet. En un rampell, el nen va agafar el soldadet coix i el va llençar a la llar de foc. La ballarina es va quedar glaçada veient com el seu estimat s'anava fonent a poc a poc. Però tot d'una, un cop d'aire va fer obrir la finestra de l'habitació. La ballarina, que estava al costat, va volar, sense fer res per evitar-ho, fins caure a la llar de foc. I va ser d'aquesta manera com el soldadet i la ballarina finalment van estar junts, ben abraçadets, abans de desaparèixer engolits per les flames.
I l'endemà, entre les cendres del foc apagat, va aparèixer un cor de plom sobre una base daurada, la base sobre la qual havia ballat la ballarina. L'amor havia sobreviscut tots els entrebancs. Els dos enamorats ja no se separarien mai més.
Resum de l'història estreta del llibre "Els contes de Sempre", de l'editorial Estrella Polar.
