23 de juliol del 2013

La mort

El meu avi Pepe va morir el 6 de juny del 2005. I no passa ni un dia que no el recordi. Tant present està en la meva vida que el meu fill parla d'ell com si estigués viu, però ell sap que mai el podrà conèixer físicament. Sobre la mort i tots els sentiments que se´n generen  gairebé no se´n parla, i més als nens petits. Considero que perquè un tema no és faci tabú s'ha de parlar-lo obertament i de forma natural, explicant la "veritat" (aquesta canviarà depenent de la religió). La meva veritat (i la que intentem transmetre al nostre petit) és que tot té un inici i un final i que quan una persona neix és perquè creix dins de la mare, com una flor... i quan una persona mor simplement el seu cos s'acaba desfent com les fulles seques de la tardor. I que el que mai no mor ni marxa d'una persona són els records que tenim d'ella. I d'alguna manera així estan vius, com a mínim, a dins nostre.  

Tot i això, es dur pensar en la mort dels nostres sers estimats i crec que mai s'està suficientment preparat per quan arriba el moment.

Aclaració: Dintre de la meva analogia no s'entenen les morts sobtades o prematures


15 de juliol del 2013

Ciao Bello

Hi ha persones que entren a la teva vida y mai més l'abandonen. Una d'aquestes persones ha marxat lluny a viure, a Austràlia. I sé, perquè ho sé, que continuarem sapiguent els uns dels altres (de fet, l'any que ve ja tenim uns dies planejats per veure´ns a Itàlia). Ell era i és l'ànima del grup, la unió de tots, l'únic que no té fills però amb el que pots parlar de coses inimaginables. I estic contenta i trista a la vegada. Contenta perquè té una oportunitat laboral d'aquelles que només passen una vegada a la vida. Trista perquè no el podré veure tantes vegades com m'agradaria. Ell té una aurea especial perquè és especial. Perquè Edinburgh perd a una gran persona... que tinguis molta sort!

9 de juliol del 2013

These days

Summer music in my head, your love in my heart, and the Sun in the sky.

Enjoy the memories and learn from the past, live the present and look forward the days to come.

Beating together as one, we'll try to get some happiness even when there are rain clouds.

Life is fast and hard sometimes, but everything is easier and better with you by my side.

2 de juliol del 2013

Second Hand Shops

Al Regne Unit és molt comú trobar botigues de segona mà, en pots trobar de tot tipus: roba, mobles, joguines, mobles antics, decoració. (A Barcelona només n'havia sentit amb cotxes ). Al principi d'arribar a Edinburgh no em vaig interessar gaire però ha sigut desde el naixement de l'Eloi quan s'han convertit en un "must" abans de comprar res. Hi ha de dos tipus. Primer, les destinades a una charity (els diners es destinen a la organització en qüestió). Per exemple, tenia molta roba que em venia molt gran i que estava en bon estat. Vaig trucar a Marie Curie Cancer Research, vaig concretar una hora de recollida a casa i la vaig donar tota. Ells fan una tria i l'envien, normalment, a una altra botiga però d'una altra ciutat. Vendran el producte molt bé de preu i els diners aniran destinats a aquesta organització. N'hi han de religioses, militars, organitzacions benéfiques,... Cadascú tria a quina la vol donar i a quina vol comprar. 

El segon tipus són els mercats de segona mà. Cada diumenge al matí hi ha un Car Boots en el parquing del St.James Centre. I què significa? doncs que vas amb el teu cotxe, l'aparques i obres el capó del cotxe i et poses a vendre. Aquí sí que et pots trobar de tot, fins i tot coses que no estan en bon estat però com a comprador pots veure si t'interessa o no. També, a l'estadi de Meadowbank cada tres setmanes hi ha el "Jack and Jill Market". Aquí només hi ha tot lo relacionat amb la maternitat: carros, llitets bressol, roba, joguines, bicis... Tot en molt bon estat. Hi posen el preu real i el preu al que ho venen, i si vas d'hora pots trobar veritables gangues.

Jo li he comprat moltes coses al meu fill de segona mà, a molt bon preu. La última adquisició ha sigut una bicicleta i ara estem en busca d'una bici pel pare. Jo trobo roba que m'agrada. La meva mare diu que m'estic tornant escocesa i potser té raó. Coses que em poso aquí mai les portaria a Barcelona. 

Amb les amigues també hem començat a compartir moltes més coses, sobretot de nens: intercanviem joguines, roba, utensilis varis... així ens estalviem uns diners i no omplim la casa de coses, de vegades, innecessàries i que ocupen molt de lloc. 

M'agradaria animar a la ciutat de Barcelona a promoure més aquest tipus d'activitats, que sobretot en temps de crisi són molt i molt útils.