31 de desembre del 2021

Balanç 2021

 Aquest any no m'ha passat volant. 

Porto uns dies repassant mentalment i ho he volgut deixar-ho per escrit. 

Aquest any seria digne de continuar la saga del tatuatge 1980-2006-2011-2015-2021. Diu el meu fill que la seqüència no es lògica

Vaig començar l'any acabant el curs d'integració relacional  que vaig començar just abans del confinament, al setembre del 2019. Buff, quina intensitat.... i això m'ha portat a veure a la Tatiana amb mes freqüència. Em fa tant de be.  Teniem un viatge planificat a Menorca que espero que aquest 2022 el poguem dur a terme, a més, llegir-me "Lena al descobert"ara mateix encara em fan venir més ganes. Aquest llibre ha arrivat a mi d'una manera casual i sento que el destí me la posat a propet per alguna cosa que encara no se. 

Vaig començar a fer ioga als jardins de la maternitat i per sort tinc la constància per continuar la practica. Les meditacions i els olis essencials també formen part de la meva rutina.

Vam marxar per setmana santa uns dies a fora amb la familia i em va servir per fer les paus amb la caseta dels meus avis. 

També l'estiu, quin estiu tan poderós i juganer que vam passar. El recordaré amb molt de carinyu durant molt de temps. Només de pensar-hi ja em ve un somriure a la cara. Gràcies "Viaje épico hacia la Nada", per tota la musica compartida, pels concerts i per sentir-me entesa amb les vostres cançons. Gràcies Lydia per ubicar-me, per sostenir-me quan ho he necessitat i per saber que la meva nena petita mai mes estarà sola. També la nit estrellada del poble ens va portar pors i angoixes, l'espai exterior, l'infinit, la mort pot costar d'entendre en una ment petita. I això ha derivat en altres coses, en saber de la nostra hiper sensibilitat cap al món i que a vegades no encaixem  en aquesta vida que ens fan creure que ha de ser i hem de ser d'una determinada manera. 

L'última part de l'any es caracteritza per confinaments i contactes positius al nostre entorn. També la il.lusió del retorn d'Antònia Font, de veure amics que venen desde l'altre punta del món. D'estar desconnectada del món virtual i sentir que m'estic perdent coses però que estic guanyant qualitat de vida. De moltes pors, moltissimes. De postes de sol i caminades per la natura. De frustracions varies.De no fer-me gaires  proposits i que vingui el que hagi de venir, disposada a viure, a plorar, enfadar-me, fer més abraçades explorar tot el que vingui en aquest 2022 però que sigui amb tota la gent que estimo, sobretot amb la meva familia de les 4 estacions. 


6 de desembre del 2021

Pensaments d’un dia qualsevol

 De l’estiu cap aquí estic sentint que no soc tant constant com el meu ego em diu que hauria de ser.

També, d’un temps cap aquí estic intentant trobar la meva motivació interna, la que no ve de fora, i tot i que la trobo se’m fa molt dificil que perduri en el temps. Ho accepto i acullo la frustració que em provoca. I continuo mirant endins, no vull anar cap a fora que sino em perdo.

Tot te una relació, ho sé. 

També d’un temps cap aquí em deixo sentir mes a mi mateixa, escoltant-me i dedicant-me estones de silenci i observació. I està be així. El silenci m’omple l’ánima i disfruto veient la il.lusió dels altres amb els meus ulls. 

Observar, observar... ara la natura esta preciosa. Veure els arbres com canvien el seu color o inclús han perdut les seves fulles. Observar les fases de la lluna i dibuixar-la en un paper. Veure desde lluny les muntanyes nevades i escoltar els ocellets. Buscar llocs on no trobar a ningú, pobles quasi amagats. Tots els dies estan plens de coses que hem d’agrair cultivant aquest do que sembla perdut de la gratitud.

M’imagino vivint en una masia perduda enmig del bosc, amb una bona llarg de foc i calefacció per no passar fred. Llibres, fils, teles, aromes, pintures i molts papers. 

Gràcies Castelladral per aquests dies de tranquilitat i posar la meva bruixola interna enfocada cap a mi.

1 de desembre del 2021

Nina de Miraguano

 La Maria s'adorm

I a fora el vent l'abraçola
'Rum, rum' entre les branques
Una remor com de mar
La Maria s'adorm
I desitjos i encanteris amagats
A la panxa d'una nina
Li bressolen la son
Que el llit es converteixi en un mar esbarriat
I els llençols en veles de paper d'arròs
I se t'endugui un aeri oceà de peixos alats
I llagostes d'ales d'aigua
I que després
Sentint el vertigen de ser gota d'aigua freda de pluja
Caiguis i et facis amiga dels calabotins
I us passeu el que queda de nit xarrant
I mirant les estrelles des de sota l'aigua
Que no et facis vella sense fer-te gran
Que no et facis gran sense créixer
Que no perdis la inèrcia del somriure
Que no oblidis la urgència del moment
Que sentis que formes part d'una tribu
I que respectis el seu cos
Però vegis que només és una canoa
Que no et senti dir mai:
"Sí, sóc aquesta mandrosa acumulació d'errors"
I que entenguis que estimar
És estimar involuntàriament, imperfectament, inevitablement
I que si t'enamores d'algú
T'entrebanquis contínuament pel seu nom
I que et digui:
"T'estimo, però no ho sé escriure"
I que quant us veieu, els vostres ulls
Els teus i els seus
Siguen com quatre ocells que se us emportin en volandes
Que no siguis com tota aquesta gent
Que fa la veu trista per telèfon
Que si plores notis que el torrent de llàgrimes et neteja
Que si te'n vas, sentis a dir-te:
"Quan me mori enyoraré enyorar-te"
Que arribi l'hivern a la primavera de la vida
I que recordis que tots parim pels ulls
Que la gent és i s'és
Com s'és
El que s'és
Qui et fan ser
I que entenguis que delires
I confies per un instant que no ho fas
Que un dia un noi o una noia et digui:
Estic enamorat de la imperfecció del teu cos
De la lluna dels teus pits
De la carn de la teva cara
De l'aigua dels teus ulls
I el desig que vol – sense saber que vol –
Em xiscla a cau d'orella:
Que la memòria no et sigui massa fràgil
I et sàpiga donar contínuament a llum
I que estimis i et deixis estimar
Que sovint és la lliçó més difícil d'aprendre
I després, silenci
Sigues només un infant que fa escarbots
Mantigues la teva innocència lluny de l'abast dels adults
I que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat
Per una punyalada amable
Per una tendra esgarrapada als llavis
I no siguis mai per ningú
I que ningú sigui per tu
Només una aixada a les pupil·les
Procura mantindre algun desig incomplert
I sempre purs els orificis del cor:
Ulls, boca, nas i orelles
I estigues contenta


Com m'agrada aquesta cançó, em dona vida i poder com a dona. Estic pensant en enmmarcar-la  per penjar-la en algun raconet de casa i crec que ja li he trobat un lloc. Per tenir-la present, cada dia i en cada moment. Perquè esborrar-se es molt fàcil, per com m'han educat, perquè si no anomenem allò que et passa penso que no existeix. Per tota la culpa que hi ha a la motxilla. I perquè per sobre de tot estimar es llibertat i que no pots estimar si no et coneixes. 
Escoltar-la m'emociona, hi ha un moviment dins meu,un pic d'amor d'aquells que eixamplen el cor. Quina vida i quant de camí. Penso en els meus fillxs  i en la llibertat d'aquesta cançó. Penso en la vida, en l'amor i el desamor. En les segones, terceres i sisenes oportunitats. En els límits. En estar més amb l'atenció  cap a fora que cap a dins i a l'inversa. Aprenent a estimar-me d'una altra manera.  No poder a vegades també està bé. 

 Avui em sento agraïda de la vida, avui puc amb tot si us tinc al meu costat. Per tots els audios que t'envio i que tu no em contestes perquè prefreixes parlar-ho mirant-me als ulls, per totes les converses a altes hores de la matinada, pels cafès, pels canvis d'opinió, per no posar-nos mai d'acord en alguna cosa i que en facis un acudit dolent i jo posar-me furiosa, per la teva co-responsabilitat, per tot el que estàs desaprenent per tornar a apendre, per com em mires i em toques, per tots els canvis de paradigma i punts d'inflexió,pel nostre respecte,  per tots els dies que dic perquè coi vaig tenir fillxs, per totes les meves pors i per les teves, per estimar-nos d'aquesta manera que tu i jo sabem. Perquè som un equip. Em veig forta quan soc lliure, lliure per decidir, per mirar-me, abraçar-me i mostrar la meva fragilitat.

I aquesta cançó tan petita i bonica, plena de tendresa i de grans veritats vull que sigui la banda sonora d'aquells dies en que pensi que millor que ens caigui un meteorit a sobre i ens extinguim.  

Últim mes de l'any, 1 de desembre del 2021 escrit a l'autobus de camí a casa, per la Diagonal.


22 de març del 2020

Coses bones del confinament

Estic descansant, cuinant plats diferents, provant nous vins, mirant programes de tv que abans ni s'havia que existien (del tipus, "este hotel es una ruina"...), mirant documentals i pelis (m'està costat molt trobar una sèrie que m'agradi), practicant amb el forn i jugant amb la temperatura (els pastissos no acaben de quedar bé), video tutorials i rutines d'entrenament, allunyar-me dels conflictes que tenen els meus fills perquè siguin ells els que aprenguin a resoldre-ho, reviure el concert d'Antònia Font al Liceu, sortir cada dia a les 20h a la galeria per aplaudir, cridar, tocar el tambor i parlar amb els veïns de l'edifici del davant, treure la roba d'estiu i rentar-la, jugar amb els rotllos de paper de vàter... No són vacances, això ho tenim clar. Però intentem treure alguna cosa positiva de tot això. 

Els nens ja comencen a trobar  a faltar algunes coses: estar amb els amics i família sobretot. Jo de moment estic portant la situació amb força dignitat i calma.  

19 de març del 2020

Confinament dia #6

Un susto de les iaies de la familia ens ha tingut una mica preocupats sumat a la bronquitis de la Lluna. Anar al Cap d'urgències, segons m'explica el pare de les criatures, va ser una experiència hardcore per totes les mesures de seguretat. Així que el dia 6 va passar amb preocupació i molta activitat telèfonica. Per agafar una mica d'aire vaig acabar el dia passejant el gos d'una amiga veïna, shhh... 

L'Eloi, seguint una proposta del cole, es va dibuixar a escala 1/10. Primer va mesurar-se totes les parts del cos amb un metre i va fer un prototip de paper. Mes tard, vam fer pasta de sal per fer figuretes i pintar-les i ell va aprofitar per fer-se i coure´s al forn. Ha quedat molt xulo. Em quedo bocavadada de la capacitat i de la imaginació que tenen les criatures. 

17 de març del 2020

Confinament dia #5

Avui el dia el podria dividir en dos. El matí caòtic  i la tarda tranquila.  A les 13h hem decidit tancar dispositius electrònics  i fer-nos  presents els uns amb els altres.

Hem començat, en Jordi i jo, a veure vi durant els àpats. De moment hem provat Joana (un Priorat molt bo i suau) i avui hem obert Fra Guillem (també priorat però personalment l'he trobat fort i que puja bastant ràpid).

Continuem  amb els exercicis de youtube, ens movem una mica i ens cansem. El confinament a veure si hem serveix per agafar una mica de to muscular.

També hem fet madalenes i un pastís de xocolata que ha quedat molt bé. Hem aprofitat per cel.lebrar la fes-teta de la Lluna.

Avui hem tocava a mi escollir peli : El principe de Zamunda. Ha estat una bona elecció.

M'estic adonant que escriure cada dia es un esforç extra que he de fer. Em dic a mi mateixa que cap presió.


Per acabar, poso l'enllaç d'un grup de música que a casa ens agrada molt, es diu Xiula i han tret una nova cançó sobre el coronavirus mols pegadissa, real, que descriu molt bé el dia a dia de casa, amb totes les tonteries que arrivem a fer i amb molt sentit de l'humor. Vamos, un hit!



16 de març del 2020

Confinament dia # 4

Aquest matí m'he llevat bastant d'hora perquè havia d'anar a treballar. El dia es preveia gris i plujós i així ha estat. Hi havia silenci a casa i he esmorzat amb tranquilitat mentre llegia el diari. 

He sortit de casa i m'ha semblat l'Apocalipsi, vent, pluja, poca gent pel carrer amb mascaretes i guants de làtex. El metro no anava gaire ple, tots ens miràvem o jo mirava a tothom... A la feina tot ràpid, teniem permís fins les 13h per enllestir el més important. Marxo cap a casa altre cop.

Arrivo a casa, nens contents. M'ensenyen els virus de plastelina i les baldufes de lego que han construit. Estan contents i això em tranquilitza, tot i que perdo una mica la paciència amb l'Eloi, quan em parla no em mira a la cara i no ho soporto. Ho parlem però li entra per un forat i li surt per l'altre orella. Hem acordat que cada dia un de nosaltres escollirà la peli que veurem després de dinar. Avui era el torn de l'Eloi i escull "stand by me", no ha tingut gaire éxit em sembla, jo m'he dormit al sofà. 

Al acabar-se la peli, el Jordi ha marxat a comprar i els demés hem decidit  posar un video del youtube  sobre exercicis  cardiovasculars, necessitavem mouren´s, ballar, riure... i ens ha anat prou bé. Hem suat com uns porquets. Després banyitu relaxant. 

Ara estic escrivint, una mica de mala hòstia per tota la situació social que s'està vivint, d'impotència. No vull mirar més les notícies. Per avui tanco la paradeta. Demà serà un altre dia.